La Coutume (en latin)

Mes tractans nobles et ventailbles |67| homes Anthoni de Falguieyras senhor del mas de la Val de Sornan et de Reborguilh et Johan Chaudos licenciat en cascuns drech et senhor de Jornac et de Celhas et del venerable |68| et discret home mestre Johan Maseran en cascun drech bachalits del loc del Caylar, las ditas partidas an transhegit et acordat en la forma et manieyra que si |69| ensec.

Et prumieyrament an transhegit et acordat las ditas partidas que tocan la dita antiqua transhaction de laquala era debat et question ladita |70| antiqua transhaction et lo contengut de aquela sortira son plan effect, laquala transhaction laditas partidas an confermat et confermon et a la quala non entendon |71| a prejudicar ou derogar se non en las causas ayssi dessus scriptas spessificadas, designadas modifications et declarations sequens.

2. Item tocan lo premier |72| article de la dita transhaction antiqua fasen mention del juramen de fide et acomensan nono quod quotienscumque etc an transhegit et accordat las ditas partidas |73| que totas et quantas ves contengira lo sietge deldit monestia vacan et lo abbat sera de novel promogut a la dita abbadia de Juncels, la universitat sobredita |74| de Juncels et aussy los homes dels mases de Salvanhac et de la Blaquieyra et totz aquels de la Val de Sornan totz los homes quais que Sian avens etat |75| discreta Sian tenguts et astrenchs totz quals temgues fayre homatge et prestar sacrament de fideltat, cascuns de quals et las mans complosas mesas entot las mans |76| del novel abbat ou de son vicari, et sus lo libre dels evangelis lo cap descobert jurar et promettre se estre fidels et leialz aldit senhor abbas novel et a sos successors, Sixième peau |77| et servan totz los capitols que se contenon en lo juramen de fideltat coma los drechs volon totas ves es tengut Iodit abbat Ifin de la ligne occultée par le repli de la peaul |78| sollemna an public instrumen que totz mon avenir et certam jorn afayre et prestar las causas sobre dichas car es estat observat de totz los senhors abbatz a totz |79| antiquitat canonicament al dit monestie de Juncels intrans.

3. Item an transhegit et accordat lasditats partidas sus lo second article de ladita antiqua transhaction fasen |80| mention del don que fan los ditz scindicz et universitatz de Juncel per lo novel et joyos adveniment del abbas comensan : Item ordinan cernens etc en la forma et manieyra |81| que se ensec que totz aquelz que son del mandamen et juridiction de la baylia de Juncels coma dessus son nommatz et sus successors Sian tengutz et astrench de donar |82| et pagar a mossen lo abbat novel ou a son vicari infra ung mes apres que aura pres sa pocession de la dita abbadie quaranta liuras tornesis de la moneda corren en lo |83| presen realme de France per la intrada et novel advenement deldit senhor abbat  novel. A la quala collecta sian tengutz de pagar et contrenhe totz los homes de la dita villa |84| de Joncels et totz aquelz que son de la dita baylia, los homes de la Blaquieyra, de Salvanhac, et de la Val de Sornan una veguada tant solamen a cascun abbat de novel |85| intran. Provesit que si era cas que lo senhor abbat resignava ou permutava la dita abbadie que en aquel cas non poguesson compellir los ditz homes et habitans |86| a pagar ladita soma de quaranta liuras tornesas, so es tant que lo vielh abat en avissius permutan ou renouncian sa dita abbadia sera en vida.

4. Item tocan |87| lo quart article de la dita antiqua transhaction, layssat lo ters lo cal non pertoca si non als habitans del bayliatge de Roca redonda, loqual quart article fay expressa |88| mention cossi los habitans de Juncels son tengutz de reconoysse aldit mossen lo abbat, loqual comensa : Item ordinancement etc sus lo cal an transhegit et arrestat |89| las ditas partidas que la dita universitat de Juncels et totz los habitants de aquela Sian tengutz de reconeysse al dit senhor abbat on a sos vicaris et procurayres |90| aber expressa poyssansa totas et qualscunes pocession et predus et aussi los drechs que tenon del monestia an los usatges, agries et charges que an |91| acostumat de antiquitat portar quant serant request. Et los ditz usatges, agries ou charges al terme en aquo consentit et ordenat a son despens sensa nengun previt |92| si non que una ves abenut a cascuns terme que portara los dits usatges, agries et oblies que son acostumatz de pagar et al granier ou ostal deldit senhor abbat ou |93| aja aportar sensa difficultat et contradiction nenguna.

5. Item tocan lo sieysieme article, layssat lo quint per so que non parla sinon del jurament dels senhors |94| monges et religioses deldit monestia, loqual sieysieme article fay mention dels jornals dels habitans abens buous, muols ou muolas, an transhegit et accordat |95| lasditas partidas que los homes de ladite universitat de Juncels dels mases de Salvanhac et de la Blaquieyra et aussi de Val de Sornan abens buous, muols, miulas ou |96| quala bestias que sia per arar ou rossis, miuls et ases de quinha manieyra que sia que sian a portar bast ou bastejar, sia tengut cascun an sas bestias de cultura et |97| de labor aussy donaran dos jornals sive boadas et ayssi en los predus et pocessions del senhor abbat. Et si non an que una bestia de cultura ambe aquela |98| sola al dit senhor abbat a son afar dos jornals on se son acordat an Iodit senhor abbat et an lo bestial de bast cascun sia tengut de far ung jornal que se parla |99| vulgarmen agradel a totas las obras et besonhas que lo dit senhor abbat volra fayre. Et sia tengut lo dit senhor abbat aquel jorn que se faran las boadas |100| a cascuns daquels que las faran donar et administrar una micha de pa et la quarta part de une liura de pa de comun et una arpa de vi et la tersa |101| part de una autra copa de vin pur del cornun ou doas copas de vi …sat et asagat et miech carto de liura de fromatge. Et a cascun fasen lo agradel |102| sia tengut Iodit senhor abbat ministrar aquel jorn los alimens de la vida et una punhedia de civada a la bestia an la quala avia fach lo dit agradel enayssis |103| que es acostumat de far antiquament.

6. Item tocan lo septieme article de la dita antiqua transhaction fasen mention cossi Iodit senhor abbat ou son bayle pogues |104| prene lo bestial delsdits habitans per calcar sas garbas item an transhegit et accordat las ditas partidas que Iodit article non aura plus de loc, per so que jamays non |105| es stat observat.

7. Item tocan lo octave article [contengut en] la dita antiqua transhaction en loqual fay mension que los habitans de la dita universitat de Juncels sian |106| tengutz de molre los blatz en lo moli del monestie item an accordat, transhegit las ditas partidas que los homes de la dita universitat de Juncels Sian tenguts de molre |107| los blatz que an per mangar en lurs maysons en lo moly del monestie de Juncels et non en autra part on seria, que Iodit moly fossa romput ou que non hy agues aygua |108| ou autre enconvenient que non poges molre, previst totas ves que Iodit senhor abbat sustenga moli per moire et que sus sia tengut de moire. Et per davans que |109|anon molre en autre part ou devon denonciar et manifestar aldit senhor abbat ou a son vicari ou procurayre ou a alcuns dels officies en absensa deldit senhor |110| ou de son vicari. Et si non hy volon remediar que ajon libertat de anar en autras part per aquela vegada. Et que fara lo contrari pague sinq sols de adonc anen en autra part, que en aquel cas Iodit blat sia confiscat aldit senhor. Totas ves sera tengut |112| Iodit senhor abbat ou son baile en son nom cascun an publicamen preconsar et far cridar en los locz acostumatz las causas contengudas en lo present article, affin que |113| nengun non se puesca evensar de la ignorensa. Et deu prene Iodit senhor abbat ou son molgut de vingt et quatre cestiers ung per la moltura.

8. Item tocant lo novenc |114| et deczenc articles de la dita antiana transhaction, fasens mention de las peiras cascuns del moli et del forn deldit senhor abbat et dels portz de las molas deldit moly, an |115| transhegit et acordat que quant contingira lo temps avenir que en Iodit moly deldit senhor aura besong de mola ou molas et liechs de las molas, so es tant correns |116| que jassens, que en aquel cas tot encontinent que seran trachas en la peyrieira et seran presas per portar, que los habitans ajon a bailar aldit senhor ou a son vicari |117| procurayre una liura tornesa de la moneda corren per cascuna mola confeta per vingt sols torneses la liura. Et en cas que, en portan lasditas mola ou molas correns ou |118| jassens per fortuna ou per calque forsa et mal govern se rompesson en las menan al moli, que los ditz habitans non fosson tengutz de ne plus pagar et Sian compellitz |119| los pageses a pagar ladite liura tornesa per cascuna mola ou jas en la peyrieiria lay hont seran trachas et neguna autra reperation non seran tengutz losdits pageses de faire. |120|

9. Item en Oltra an transhegit et accordat lasditas partidas sus lo contengut en losditz articles que Iodit senhor de Juncels baylara et de present bayla a ladite universitat et |121| pageses de Juncels 10 forn de Juncels a novel acapte et en fieu perpetuals et jost la directa senhoria deldit senhor am totas las libertatz que a lo dit senhor de Juncels, |122| so es que si an compellitz los habitans de non coyre en autra part lur pa sinon que en Iodit forn acaptat acceptat los pageses de foras que an los forns acaptaz |123| del monestier a los quals non podon cosse fora ladita juridiction. Et que fara lo contrari de fach ajon a prendre lo pa cuech et sie confiscat als scindigz. Et prometen |124| losditz habitans de tener endrech Iodit forn et sufficiement reparat et aussi seran tengutz losdits habitans de coyre aldit senhor tot lo pa de sa despensa et |125| dels religioses coma es acostumat lo temps passat et de non venir querre la pasta al pestom et ne tornar Io pan cuech coma es de bona costuma. Et aussi quant |126| lodit senhor de Juncels anara estar en la boria que fossan tengutz de luy coyre et a qua tot mercenar is, si lodit senhor ten la boria a sa man ou si arrendans la abbadie |127| que Io rendie ostes en son abbadie et tengues la boria a sa ma. Et quant lodit rendie si volria tener en la boria ou tendria la boria arrendada, que en aquel cas |128| pague Io fornatge quant casera aldit forn de Juncels et ais religioses et aldit senhor quant farian reparations et bastimentas infra lodit monestia. Et aussi aldit senhor fasen |129| reparations en ladita juridiction de Juncels et en autra part la hont lodit senhor fara reparation. Et generalment en tatas las obras et reparations que lodit senhor volria |130| far en totz sos mercenaris et non autrament. Et coiran lodit pan a las usas dessus dichas sensa pagar nengun fornatge ni autra charge. Et per la sensa et usatge deldit |131| forn seran tengutz loditz habitans de pagar totz los ans en la festa de sanct Andrieu dos florins de la moneda corren, Io flori quitat per quinze sols turonenses, et al contrari |132| et fara lodit senhor las despensa al fornie quant casera per l’abbadie coma es de costuma . Item que los religioses puescon cose sensa pagar negun fornatge Io pan que faran |133| Io dijous sant per donar ais paures per senhadour . Item que cascuns dels religioses puescon coyre per ung servidor quant Io tendran per cascuns de quinze en quinze jorns |134| una cartieyra de blat, autramen non. Item que lodit senhor non puesca baylar forn ne forns a nengun de la vila en prejudice et domage del forn de ladita villa.

10. Item tocan |135| Io unzieme article de la dita antiqua transhaction fasen mencion de vendre galinas, pois, perdises, coloms ou autres ausels et volatilha , an concordat et transhegit las ditas |136| partidas que quant los habitans volran vendre nengunas galinas, pois, perdises, coloms ou autres ausels et volatilha nenguna que lodit senhor abbat de Juncels quant |137| sera et stara aldit Juncels aja Io aventatge de ou aber, alpres que sen trobara autramen los pageses ajon libertat de ou portar vendre lay hont volran a lur profiech |138| et utilitat.

11. Item tocan Io dotzeme trecseme et quatorzeme articles en ladita transhaction antiqua contengutz fasen mention de non extraire lenhas ou fustas en trancar albres |139| ne vendre nengun estrangie it[em] an transhegit et acordat las de las partidas que cascun aja libertat de vendre lenhas ou fustas de lurs pocessions a usatjadas et non pas |140| dels vaccans si non que per lurs usas entre elses et infra la juridiction de Juncels.

12. Item tocan Io contengut en Io quinzieme article de la dita antiqua transhaction fasen |141| mension que se nengun estrangier es trobat pescan en la juridiction de Juncels sensa licencia deldit senhor de Juncels it[em] an ordenat, transhegit et acordat que se negun |142| strangie en las ayquas de ladita juridiction de Juncels es trobat pescan sensa licencia deldit senhor de Juncels ou de sos vicaris los filhatz et thesuras an que auran pescat et |143| Io peys que si trobara seran aldit senhor de Juncels confiscatz, et non remens sian sosmeses a la ordenansa deldit senhor ou de sos curials.

13. Item tocan Io setzeme decesptieme |144| et dex huichtieme article de ladita transhaction antiqua fasens mention  que negun de ladita juridiction de Juncels non aja apescar en los deveses deldit monastie ni en las |145| aygas de ladita juridiction de Juncels an transhegit et acordat las ditas partidas que negun de ladita juridiction de Juncels non aja a pescar en los deveses del dit monastie so es en |146| tot le rec de Tuzenan ne en la payssieyra del moly ne del bezal bladie sus pena de sieysanta sols et ung denie tomes. Et en las autras ayguas que cascun aja la libertat de |147| pescar exeptat en los deveses dessus nommnatz. Et se pescon an Io sparvie, que la malha deldit sparvie aja de large de une dobla de dos gros apelada Jaques Cucs coma Io |148| temps passat es estat observat et que non ajon a pescar al temps prohebit que es de sant Miquel entro a caramentran on seria an garbelas et aysso sus pena de sinq sols |149| et confiscation del sparvie an tot Io peys que se tobara, ne aussi ajon a pescar an margas que non ajon la malha que Io de poise de ung home hy puesca passar.

14. Item l150| tocan Io XIX article de ladita transhaction  antiqua que fasen mencion dels cassayres domesticz ou strangers, it[em} an acordat et transhegit las ditas partidas que los cassayres |151| domesticz ou stranges que penran orses, senglas, servis ou cabrols et semblable bestial, sian tengutz aldit senhor abbat rendre et portar a son hosal la senhoria ou sa part l152| de la cassa acostumada, so es dels sengla et erses Io cap entie et aytant que se pot entendre la aurelha dextra de ladita bestia vors le colh, dels servis et cabrais Io |153| cap an la spalla drecha an tot Io cuer et Io pe.

15. Item tocan Io vingteme article de ladita transhaction antiqua fasen mention dels maselies et de la leuda it[em] an transhegit |154| et accordat lasditas partidas que los maselies de Juncels ou que en la juridiction de Juncels tuaran alcun buous sian tengutz et dejon pagar so es de cascun buou ou vacca |155| que ausiran al masel per vendre aldit senhor la lengua ambe ung os tenen a ladita lengua deldit buou ou vacca et aysso sian tengutz de fayre pertot l’an se deldit buou |156| ou vacca an vendut alcuna causa dels quatre carties autrement se per sa despensa del estai et en son ostal propri se buou ou vacca an tuat non devon res. Et tocan las autres |157| causas contengudas en lodit article non si pagara res car non es estat observat.

16. Item tocan Io XXI article de ladite transhaction antiqua fasen mention que negun de ladita Septième  peau |158| jurid iction de Juncels non agues  a metre nengun bestial gros ne menut it[em] an transhegit et acordat las ditas partidas que los habitans de Juncels poyran et a els sera permes  |159| de metre bestial menut en la terra de Juncels sensa licencia deldit  senhor de Juncels, provesit que non sera pas permes ais habitans de ne  gittar lodit bestial deforas la |160| terra sensa licencia deldit senhor abbat de Juncels. Et si per Io temps advenir lodit senhor abbat de Juncels et sos successors abbatz abian bestial, non sera permes |161|alditz habitans de ny mettre nombre que fos excessiou que fos de macel, ne prejudice al bestial deldit senhor abbat de Juncels et que per Io strangier bestial Io sieu morisquessa de |162| fam et aguessa domacge . Provesit aussi que los ditz habitants per contenar de aquo mascle pagaran dotze sols sieys denies tomes et Io lachie et aniels sieys sols et tres |163| denies torneses et buou ou vacca so es sols et nou denies torneses . Reservada la gracia deldit senhor abbat et aussy del mulati et equati per cascuna bestia pagaran tres sols et |164| nou denies torneses.

17. Item tocan Io XXII e article en ladita antiqua transhaction contengut fasen mention que quant hy aura glans ou ensmas per engrassar porcs item an accordat |165| et transhegit lasditas partidas que quant contingera per Io temps advenir glans, ensmas, fajas ou semblables gras ou frugtz aver en ladite juridiction ou habundancia per |166| engrassar los porcs ou autrament sia tengut cascun dels habitans per cascuns porc ou trueja strange donar et pagar aldit senhor quinze denies tornesas, reservada la |167| gracia deldit senhor.

18. Item tocan Io contengut en Io XXIII e article de la dita antiqua transhaction fasen mention que cascun volen vendre vi a taverna, it[em] an transhegit et |168| acordat las ditas partidas que lodit article non aura plus de loc actendut que jamays non es stat observat.

19. Item tocan Io contengut del XXllll e article de ladita antiqua |169| transhaction fasen mention que negun non ause pesquar ne far pescar, it[em] an transhegit et accordat las ditas partidas que nengun dels homes de la juridiction de Juncels |170| ne autre non ajon a pescar en las aygas de ladita juridiction de la testa de sanct Miquel entro a caramentran, exceptat en garbelas.

20. Item tocan Io XXV e article en ladita |171| antiqua transhaction contengut fasen mencion de alcun drech et rena que lodit senhor de Juncels levava sus las pestoressas es accordat et transhegit que lodit drech |172|ou rena non se levara poinct, mes cascuna pestoressa aura libertat de fayre pa sensa pagar nenguna rena aldit senhor de Juncels.

21. Item tocan Io XXVI e article en ladita |173| transhaction antiqua fasen mention de alcun lach et formatges que lodit senhor podia levar la vigila de la Assencion, es estat apponctat et accordar et transhegit que |174| losditz lach et fromatges non se levaran poinct per so que no es stat acostumat ne observat.

22. Item tocan Io XXVlle article en la dita antiqua transhaction contengut fasen mention |175| que lodit senhor poyria aver docze huous per sinq deniers es estat acordat et transhegit et acordat que lodit article non aura poinct de loc mes cascun aura libertat |176| de vendre los huous a pres rassonable coma es estat acostumat et observat.

23. Item tocan le XXVIII e article de ladita transhaction fasen mention de tres huous, it[em] an |177| transhegit et accordat lasditas partidas que cascuns habitans de ladita juridiction noyren galinas ajon a donar Io jous sant tres huous aldit senhor provesit que lodit |178| senhor et abbat de Juncels donara coma es de costuma neulas et pimen Io premier jorn de l’an et que Io emperayre et scindiez porten la galina aldit senhor.

24. Item |179| tocan Io XXIX article de ladita transhaction antiqua fasen mension que per cascun ostal noyren pois, it[em] an transhegit et accordat lasditas partidas que cascuns habitans |180| de ladita juridiction noyren pois baylaran aldit senhor ung pol sufficien cascun an.

25. Item tocan Io trentieme article de la dita antiqua transhaction fasen metion que |181| nengun non ause batre bestial dautruy, it[em] es ordenat et transhegit entre lasditas partidas que lodit article non aura poinct de loc per so que non es stat observat. |182|

26. Item tocan Io trenta ung [article] en ladita transhaction contengut fasen mension que nengun de ladita juridiction non ause vendre a nengun strangie huous formatges |183| frucz, coloms, perdises, conils, lebres, pois, galinas et autra volatilha sens licencia deldit senhor, an transhegit et accordat las ditas partidas que lodit article non aura |184| loc per so que non es estat observat.

27. Item tocan Io XXXII article en ladita transhaction contengut fasen mention de las erbas, herbages, deveses et concession de aquelses |185| it[em] an transhegit et accordat lasditats partidas que tocan las erbas, erbatges, et deveses et concession de aquelses, sia licite aldit senhor abat aquel ses baylar coma |186| es acostumat , provesit que los deveses no se fasson en las ayguas et que aquels que faran de las erbas non sian en passatges de camis de abeuradas en prejudice de la |187| causa publica.

28. Item tocan Io XXXIII, XXXIIII articles en la dita antiqua transhaction contengutz, fasen mention dels bans dels deveses, it[em] an transhegit et accordat lasditas |188| partidas que sie licite et permes aldit senhor abbat de levar dels deveses ung denie per bestia menuda juscas a sieyxante bestias et denan en sus sinq sol per tropel |189| et per bestia grossa banna une emina de civada coma es acostumat per can an quatre denies torneses. Et en oltra an transhegit et acordat sus la election dels |190| banhs de las pocessions et vinhals non es estat observat se non que Io banh loqua! totz los ans los scindiez ou requeriscon aldit senhor abbat ou a sos officiers, acordandant |191| si enpausara le banh segond que sera la annada. Et quant los habitants no volrian requerir los bans, que lodit senhor abbat de son auctoritat hy puesca mectre Io banh |192| de docze denies tomeses. Et tocan la election dels bandies non a loc car non es estat observat si non a la requisition dels scindiez .

29. Item tocan Io trenta sinquisme article |193| de la dita antiqua transhaction hont fay mention que los servens puescon bandejar sus las pocessions, it[em] an acordat et transhegit entre las ditats partidas que los serviens |194| puescon bandejar sus las pocessions, et del banh que ne levara aja a rendre compte aldit senhor abbat, et dels foratas sia en libertat lodit senhor de prene Io |195| bestial per confiscar  ou autramen aja libertat, et que los servens non dejon aver mes la tersa part reservatz los habitans de Lunas losqualz non pagon sinon la tala. |196| Provesit que aussi losditz habitants de la dita juridiction de Juncels no pagaran a Lunas sinon la toila.

30. Item tocan Io XXXVI article de ladita antiqua transhaction |197| fasen mention dels inquans, salari dels servens incarceramens, arrestz ou arrestamens, it[em] an transhegit et acordat que Io salari del serven gatjan, venden, arrestan |198| non ajon que so que es acostumat. Et per arrestar aquels de la Val de Sornan quant seran arrestatz en vila des denies torneses.

31. Item tocan Io XXXVII e article de ladita transhactio |199| antiqua fasen mention que las pocessions que son a quint ou a tasca et se convertisson en vinhas ou pratz, it[em] an transhegit et acordat que tatas pocessions que que son estadas |200| acaptadas a quint ou a novena, que se si fay prat ou vinha, cant que o prat et la vinha hy estaran, non aja a pagar que la drecha decima. Et si en las pocessions se |201| tornava far blat pagara so que sera enpausat.

32. Item tocan Io XXXVI Il article dela dita antiqua transhaction loquai fay mention de portar Io deme de la vendemia |202| an transhegit et accordat lasditas partidas que aquels aben vinhas en ladita juridiction  de  Juncels seran tengutz de portar ladita decima a la tina deldit senhor, |203| ansis coma es stat acostumat. Et lodit senhor sera tengut donar civada  a  las bestias descargant et bojan ladita vendemia. Et sie  licit  aldit  senhor  la sauma de |204| que luy playra, et sie premieyra, segonda, tercia, an provesit que hy sie Io rinplimen en la vinha que salha a deme, provesit que quant los pageses aurian vendemia |205| en la tina que fos danjayrosa de uracar et los ditz pageses portarian vendemia per la revestar a causa de una testa ou mal jorn de pluejas, que non poguesson vendemiar |206| que en aqueles lodit senhor ne sos officiers non Io puescon prene.

33. Item tocan Io XXXIX e article de ladita transhaction antiqua fasen mention del deme dels fe(n]s |207| an transhegit et accordat sus la decima dels fe[n]s que pagaran los ditz habitantz dels pratz que son enfra los dex de Hyarna et de Julh et seran tengutz de Io portar |208| de unze trossas una ou de unze molos ung. Et dels autres pratz que son foras losditz dex en ladita juridiction de Juncels pagaran la dretcha decima so es de detz ung, mes Io dit senhor sera tengut de Io anar ou mandar querre et alsditz habitants non  sera permes de ne portar lu[r]s part que non ajon inthimat aldit senhor |210| de Juncels ou a sos officiers ou rendies.

34. Item tocan Io carantieme article de ladita antiqua  transhaction Io quai fay mension del deme de las ortalicias, an accordat |211| transhegit et apponctat lasditas partidas que totz los habitants de ladita juridiction de Juncels pagaran deme de cauls viels, alhs, cebas coma es acostumat. Et |212| aussi Io unzieme manolh de cambes et de lis.

35. Item tocan Io XLI e article de ladita antiqua tranhaction Io quai fay mension del deme de saffra et de amarinas et de |213| cardos an transhegit que del saffra se levara de una onsa en sas jusquas a nou denies per onsa et passat Io nou Io drech deme. Et tocan Io deme de |214| las amarmas et cardos non a loc car no es estat observat.

36. Item tocan Io XLII article de la dita antiqua transhaction fasen mention del deme dels cauls an |215| transhegit et concordat que totz los habitants de ladita juridiction de Juncels pagarian aldit senhor abbat Io deme dels cauls viels passat la testa de Totz santz so es |216| la drecha decima de detz linhas sive tieyras una.

37. Item tocan Io XLIII article de ladita transhaction fasen mension de la decima de rabas et nabs es accordat |217| transhegit entre las ditas partidas que non a loc car non es estat acostumat ne observat, sinon que cascun habitan en ladita juridiction que aura rabas sera tant |218| solamen detengut de ne donar una olada per la decima, provesit que lodit senhor ou sos servidos ou rendies seran detengutz de la venir demandar et querre et aussi |219| dels nabs.

38. Item tocan Io XLllll article de la dita antiqua transhaction loqual fay mension de las cassas de coloms els tenemens de Julh et de Parva, es estat accordat |220| et transhegit que lodit article non aura loc per so que non es stat observat, mes cascun aura libertat de cassar lay hont se voldria coma es acostumat.

39. Item tocan |221| Io XLV e article de ladita antiqua transhaction loqual fay mension de las decimations dels blatz, an transhegit  et accordat  et tot lasditas partidas que sus Io fach de las |222| decimas dels blatz Io dit senhor non levara dels blatz per la decima sinon que la unsena garba. Et de las pocessions quintarencas la doczena per la decima, et de las |223| pocessions que son a la novena deu demorar al pages la novena garba. Dels legums si son en terra de marenca se pagara la unsena, et si es a novena se pagara Io |224| detzen et Io unze, et si en terra quintarenca se levara detz unze dotze et ansis es stat acostmat.

40. Item tocan Io XLVI article de ladita transhaction antiqua fasen mention |225| de no gittar ne extraire nengunas garbas de ung camp en autre que non sian decimadas et adrechuradas, an transhegit apponctat et accordat las ditas partidas |226| que nengun habitan deladita juridiction non aja agitar nengunas garbas de una pocession en autra sans licencia deldit senhor que non sian decimadas et adrechuradas . |227|

41. Item tocan Io XLVII article de ladita antiqua transhaction loqual fay mension del adrechuramen dels legums es estat apponctat, transhegit et accordat que lodit |228| article non aura poinct de loc, per so que non es stat observat.

42. Item tocan Io XLVIII article de ladita transhaction antiqua local prohebia et deffendia ais subjectz |229| deldit senhor de non vendemiar las vinhas jusquas a tant que lodit senhor agues vendemiat, es estat transhegit et acordat entre las ditas partidas que Io dit |230| article non aura poinct de lac per so que non es estat observat, mes cascun aura libertat de vendemiar quand se volra en la forma et manieyra que es estat acostumat. |231|

43. Item tocan Io XLIX e article de ladita antiqua transhaction en Io quai farie mention que lodit senhor podia aretener los trabalhados per foyre, it[em] es stat transhegit et |232| acordat entre las ditas partidas que lodit article non aura poinct de loc per so que non es stat observat, mes cascun aura libertat de logar gens en la sorta et manieyra que |233| es estat fach Io temps passat et observat.

44. Item tocan Io sinquantieme article de la antiqua transhaction local fay mension del deme dels aniels et dels cabritz |234| es estat transhegit et acordat entre lasditas partidas que totz los ditz habitans aben bestial menut pagaran de quatre aniels miech et si ne an quatre des denies Huitième  peau |235| per cascuns. Et si ny a plus de quatre entro al nombre de huech, de nou, de detz si pagara ung per decima. Et si non hy es Io nombre entor a huech ou nou ou detz, |236| pagaran dos denies coma es dessus dich. Et si ny a entra a docze, ung.

45. Item tocan Io sinquante ung article de ladita antiqua transhaction loque! fay mention del temps |237| en Io cas si devon demar los anhiels et cabritz, es stat statuat, transhegit et acordat que lodit article se strovara en la forma et manieyra que se conten et lo dit article coma es |238| stat acostumat.

46. Item tocan Io Lll article de ladita antiqua transhaction loqual fay mention del deme dels polis et dels ases es stat accordat entre lasditas partidas que |239| lodit article non aura poinct de loc per so que no es stat observat.

47. Item tocan Io LIII article de ladita antiqua transhaction loqual fay mention del deme des bornhos |240| de las abelhas, es stat dich et concordat entre las ditas partidas que lodit article non aura poinct de loc car non es stat observat.

48. Item tocan Io Lllll e article de ladita |241| antiqua transhaction loquai parla et fay mention de la decima de las lanas, it[em] est estat transhegit et accorda sus las decimas de las lanas ayssis corne es acostumat. |242|

49. Item tocan Io LV e article de ladita antiqua transhaction loquai parla de la premitia dels blatz, item es stat transhegit et concordat entre lasditas partidas que los ditz |243| habitantz abens bestials de arayre ou de cultura pagara a Mossen Io vicari de Juncels una emina de froment per la premicia, et per los brassies mitja cartieyra fromen |244| exceptat Io mas de la Dalmaria que es deldit senhor abbat.

50. Item tocan Io LVI e article de ladita antiqua transhaction loqual parla del jurament que deu prestar |245| cascun senhor de Juncels quant pren pocession de sa abbadie, it[em] es stat transhegit et concordat entre lasditas partidas que quant al temps advenir vendra navel |246| abbat per prene pocession de son abbadie, et abans que intre dedins la vila, jurara et prometra ais ditz habitans de tener, gardar et servar los privilecges, libertatz |247| et preheminensas en Io present instrument designadas.

51. Item tocan Io LVII e article de la dita antiqua transhaction en Io cal fay mention del sagrament de fidelitat |248| et homatge que devon prestar losditz subjectz aldit senhor abbat, es stat transhegit et acordat entre lasditas partidas en la forma et manieyra que dessus es |249| script et recitat en Io segond article de la presenta transhaction .

52. Item tocan Io LVIII e article de ladita antiqua transhaction en Io cal fay mention de la dona que |250| devon faire losditz sendicz et habitans a ung cascun abbat per son novel intramen it[em] est stat transhegit et estat transhegit et accordat entre lasditas partidas |251| en la forma et manieyra que se conten en Io ters article de la present transhaction.

53. Item tocan Io LIX e article de ladita antiqua transhaction  loqual comensa |252| Hoc facto item local fay mension cornent losditz habitans son detengutz de reconoysse et portar usatges, it[em] es stat transhegit et accordat entre lasditas |253| partidas en la forma et manieyra que dessus es contenguda en Io quart article de la present transaction.

54. Item tocan Io LX article de ladita transhaction |254| loqual fay mention de la creation del viguie, del bayle et dels servens, item es estat transhegit et concordat entre lasditas partidas que dayssi avant lodit |255| senhor abbat tara son baile que fassa sa demora en ladita vila de Juncels , et de las autras causas en lodit article mensionadas que se tassa coma es stat acostumat |256| et observat et non autramen.

55. Item tocan Io LXI article de ladita antiqua transhaction en local fay mention del salari et travalh del bayle tenen sa cort et administran |257| justitia dedins la vila, it[em] es stat transhegit et acordat entre las ditas partidas que lodit article sortira son effect per so que es stat observat.

56. Item tocan Io LXII e |258| article de ladita antiqua transhaction local parla del viguie et del baile et de lu[r]s salari quant salhon foras del loc a requesition de partidas per plantar bolas ou autras |259| causas, it[em] an transhegit et accordat las ditas partidas que tantas et quantas veguadas los ditz viguies et bayle ou lurs loctenens salhiran foras ladita vila per |260| plantar bolas et seran requesitz per los ditz habitans aurian per lur salari ung sol tomes.

57. Item tocan Io LXIII article de ladita transhaction antiqua tasen mention |261| de la reparation dels camis, it[em] es stat accordat per lasditas partidas que Io bayle puesca compelli[r] de far adobar los camis et quant hy aurie debat et question desdits |262| camis que per los carrairies meses per la comuna sian visitats et palpats et que aquelses que an las pocessions pres dels camis et fosson  refusans  de  los  adobar  |263| que  calgues  que  ledit  bayle  se transportes per los compellir, que Io bayle per sa pena puesca levar sinq sols tomes sur las partidas reffusans.

58. Item tocan Io LXllll article |264| de la antiqua transhaction en local fay mention de la gacha et bada, item es stat transhegit et pronunciat per lasditas partidas que se per Io temps advenir era |265| necessari de anar far gach en l’abbadia sian constrenchs los  habitans de anar fa gach a la necessitat. Et aussi Io dit senhor abbat sia constrench de lus ajudar a la |266| necessitat.

59. Item tocan lo LXV e article de ladita antiqua transhactîon loqual fay mention de la reparation de las torres et muralhas deldît monestia, item est stat |267| transhegit et concordat entre lasditas [partidas] que totas et quantas vagadas que la terre appelada del Agasto aura besong de reparations que los habitans de la terre et juridiction de |268| Jaucels et del ressort ciels mases de la Blaquieyra et de Salvanhac et de la juridiction de la Val de Sornan sian tengutz cascun cap d’ostal de far ung jornal et |269| home et lodic senhor abbat deu far la despensa et non autrament.

60. Item tocan Io LXVI et darrier article de ladita antiqua transhaction en le cal fay mention dels banhs |270| item es stat transhegit et accordat entre lasditas partidas en la forma que se conten en Io XXVIII e article de la presenta transhaction sobre script et non autramen.

Item |271| oltra plus an transhegit et acordat lasditas partidas sobre autres certans debatz et questions que eion entre elas corne si ensenc.

61. Et prumieirament an |272| transhegit et accordat que dels fromatges se levaran trecze fromatges per cabana de son bestial propri per Io deme aldit senhor abbat et ung fromatge per la premicia |273| al vicari de sant Felis de Juncels dedins la parroquia. Et quant ny aura de strangie des fromatges ung per la senhoria et ung autre per Io polveratge coma es stat |274| observat et autrement coma es contengutz en ung instrument antianament passat.

62. Item an transhegit et accordat que per sa que los habitants de Juncels pagavon per bestia |275| grossa que intrara en Prat redan una emina sivada lodit senhor abbat una an los ditz religioses de gracia speciala per suportar los ditz habitants de Juncels dayssi |276| avan non puescon estre compellitz de pagar sinon que  una serena  civada per bestia grossa bonna et per cavalina quatre denies et per bestial menut ung denie jusquas |277| a seyxanta bestias, et d’aqui en lay cinq sols torneses per tropel. Provesit que los dits habitans sian tengutz de far una paret an eaux et an mortier del pe del Ort dels |278| Tirados entro a la ribieyra de Garbeso a lur propri cost de despens, de sinq pans de haut an lesquina de ase. Et lay hont sera necessari fayre una portalieyra a la dicha deldit |279| senhor abbat ou de sos officies lay hont la volron faire. Et ladita paret faran per une veguada solamen. Et lodit senhor abbat ou sas officies levaran ou auran facultat |280| de levar ladita emina comma desmada jusquas a tant que la paret sera facha en la faysson que dessus.

63. Item es stat ordenat et transhegit entre lasditas partidas que lodit senhor |281| abbat et sos religioses dona ais homes et habitans de la terra et juridiction de Juncels peyras, herbas, lenhas verdis , sicas existens en los vacans, aygues en quinha part |282| que sian per lurs usas, reservat et non prejudican a las causas dessus ditas, provesit que lodit senhor abbat puesca baylar las ayguas a navel acapte per los pratz et per los |283| ortz.

64. Item an transhegit et acordat las ditas partidas que quant Io cas advenira que los officies deldit senhor abbat preseson los buous arayres et tot autre bestial desditctz |284| habitans quant se trobaran en malafacha, et seran preses en l’abbadia que encontinent que vendran requerir lodit bestial, lodit senhor abbas et sos officies los aja eslargit. |285| et que infra tres jours ajon a pagar. Autrament si son refusans que sian compellitz per la justicia ordenaria deldit senhor abbat.

65. Item es acordat et transhegit que |286| tochan laygua deldit senhor abbat de son monastie et de la vila existen en Io pos, en Io cal pos hy a dos traucz, es apponctat que aytant naut sera Io ung coma l’autre |287| et aytant cave que non hy aura nenguna differensa. Et que lodit senhor abbat ne sos successors non puesca contrendre en ledit trauc ne part de ladita vila, et al |288| contrari la vila en la part deldit senhor  abbat. Provesit que per condurre laygua et far reparation en Io pos et del pos ensus que de las tres partz lodit senhor abbat |289| ne pagara Io ters et la vila los dos terses.

66. Item est stat, transhegit et acordat entre las ditas partidas que mejansan los sobredicts capitols et articles sera pas |290| et concordia perpetual entre lasditas partidas.

67. Item es stat transhegit et concordat entre lasditas partidas que tant que toca las despensas fachas en las cors de Gignac |291| et de Carcassona a causa delsdictz presses que cascun page sas despensas.

68. Item mays es estat transhegit et accordat entre lasditas paridas que salvat et retengut |292| articles et titols, las ditas partidas et una cascuna de aquelas renuncian aldit proces.

69. Item an transhegit et acordat lasditas partidas que tatas et quantas ves lodit |293| senhor ou sas rendies, officies ou religioses volra coyre en lodit forn acaptat per los scindiez et habitans de Juncels deldit senhor de Juncels, asabentar an Io fornie |294| ung jorn davant que vuelhon coyre per causa que si losditz habitans avian pastat et lodit senhor .ou sas officies et religioses volrian coyre que las pastas non se |295| perdesson. Oliverius abbas, Chandoci licentiatus, Lunas……..-audi baccallarius.

⬅ Retour à la page


Commentaires

Laisser un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *